Aquí us deixo l'escena teatral que hem fet amb els meus companys de grup a l'assignatura taller d'escriptura. Espero que aprofiti!
(Estan tots asseguts en una taula i la tensió es pot tallar amb un ganivet;
és primera hora de la tarda i, per tant, només està tota la família reunida al
restaurant i les cambreres que acaben la seva jornada)
AMADEU: Bona tarda família!
Us he convidat a tots per dir-vos una cosa important que crec que més d’algun
fa temps que espera… Em jubilo! Sí, sí, el que heu sentit!!! N’estic fart… de
treballar, ja m’ha arribat l’hora de viatjar amb l’IMSERSO!! Però bé, aquesta
no és la qüestió… la pregunta és…
Mª CINTA: Què farà amb el
restaurant?
AMADEU: Tu mateixa ho has
dit neboda política!!
CLEMÈNCIA: I què faràs
avi???
MAR i ÈLIA: Sí, sí què farà
senyor Forcadell???
AMADEU: Ja està bé!!!
Deixeu-me parlar a mi!!!! (callen tots,
no se sent ni una mosca) Doncs bé, tinc dues possibilitats: la primera és
repartir la propietat i, evidentment també la feina, entre vosaltres tres, els
meus néts estimats!!!
MAR i ÈLIA: Però, i
nosaltres???
AMADEU: Què calleu, coi!!! (es torna a fer un silenci absolut) Bé,
això està millor...!!! Vosaltres continuaríeu treballant aquí, naturalment!!
L’únic que us pagarien els meus néts!
Mª CINTA: Com que els hi
pagaríem nosaltres??? I un rave!!!
AMADEU: Com collons us he
de dir que calleu??? Doncs bé, hi ha una altra opció que és.... vendre el
restaurant i au tu!! A viure la vida que són tres dies!!!
CRISTIAN: Avi què potser
tens alguna oferta???
AMADEU: Doncs sí, sí que
tinc una bona oferta. Es tracta d’un d’aquests russos que ara sempre volten per
aquí, li he dit que per 10 quilets és tot seu i ell ha acceptat encantat.
Dimitir entra home! No siguis tímid (entre
el Dimitri, imponent, blanc com la neu i vestit amb una americana i texans).
DIMITRI: “Quibiet”! (les reaccions són diverses)
Mª CINTA: Però es pot saber
que hi fa aquí aquest mamarratxo???
CRISTIAN I CLEMÈNCIA: Una
mica de respecte cunyada! Què ens vol pagar 10 quilos trinco tranco!!!
AMADEU: Prou xiquets!!!
Silenci, a parlar, d’un en un sinó no us penso escoltar, i faré el que em surti
de la petxina! (es torna a fer silenci)
Mª CINTA: Dons bé, trobo
que el meu marit com a germà gran hauria de ser l’hereu i poder decidir només
ell!!!
AMADEU: Així m’agrada
estimada!!!
CRISTIAN: Que teu has
cregut maca!!! Ja, ja, ja!!!
CLEMÈNCIA: Sí, donaa!!!
Mª CINTA: Doncs trobo que
seu mereix!! Sempre ha sigut el segon plat de tothom! Ja està bé la broma!
Volem el restaurant per a nosaltres sols! Per continuar amb la tradició
familiar!
CLEMÈNCIA: ei, ei, ei!! Un
moment!! I jo què??? Qui ha cuidat sempre a l’avi??? JO! Qui ha treballat sempre
al restaurant?? JO! Aquí la que té més dret a decidir sóc jo!!! N’estic farta e
veure com vosaltres us emporteu els diners mentre jo només treballo com una
burra!!! La que té més dret a decidir, sóc jo... i vull vendre el restaurant...
sí sí sí ho heu sentit bé!!! Vull vendre’l!
Mª CINTA: Que teu has
cregut! Aquí el que té més dret a decidir és el teu germà gran, ja que ell és
el que va néixer primer! Com pot una mocosa decidir el futur del negoci
familiar?? Amadeu!! Posa seny!!! (l’Amadeu
estava parlant en veu baixa amb el Dimitri aliè a tota la penosa escena
familiar)
AMADEU: Què passa ?? Què jo
no puc tenir ni una conversa en pau?? Colla de marrecs!!
CLEMÈNCIA: Avi!! Jo vull
vendre el restaurant!!
Mª CINTA: Amadeu no ho
permeti!!
AMADEU: Ui... ja comencem..
mira que la veia venir... Cristian tu què vols fillet meu?? Perquè aquí tothom
crida menys tu!
CRISTIAN: Jo.. Què vull
jo?? Francament no ho sé... diners! Això sí que en vull!!! Però treballar...
Trobo que prefereixo vendre el restaurant!!
CLEMÈNCIA: Així m’agrada
germanet!
Mª CINTA: Per damunt del
cadàver de l’Amadeu i meu!!
AMADEU: Ja està bé la
broma! Què em deixeu en evidència del rus... Sort que no entén ni papa tu!!
Doncs bé, no penso fer-vos cas a ningú fins que no us fiqueu d’acord tots tres!
Vull dir que... heu d’arribar a un acord!!! (tots
tres germans i la Mª Cinta fan cara de pomes agres i l’avi surt de l’escena amb
el Dimitri. Tots tres es continuen barallant com a gossos mentre entre un
client de tota la vida)
CLIENTA: Xeic! Però que
passa aquí?? Ah! Ja veig que l’avi els hi ha donat la notícia!! Com veig que
ningú m’atendrà ja em faig jo el cigaló
i de pas... em cobro les molèsties ja, ja, ja!! (agafa els diners de la caixa s’asseu tranquil·lament amb el seu cigaló
i amb la butxaca plena dels bitllets de la caixa. Un cop s’ha begut el cafè,
se’n va del restaurant mentre els germans continuen barallant-se).
CLIENTA: Au! Olla de
grills! Una que se’n va! Si pot ser, no destruïu el restaurant!! Ja, ja, ja!! A
reveure ximplets!
