Hola! Aquesta setmana hem treballat el monòleg teatral. El meu personatge és Cristian, el germà petit d'una família de restauradors que, en definitiva, és un "nini". Aquí us el deixo:
(Estan tots els
personatges reunits en una de les taules del restaurant, és primera hora de la
tarda i, per tant, només són ells. L’avi els ha convocat per explicar-los-hi
una novetat important: es jubila. Els hi
planteja dues opcions: o bé portar el bar i el restaurant entre els tres néts o
bé vendre-li a un rus que li ha ofert una substanciosa quantitat de diners.
Mentrestant, el germà petit observa tota
l’escena i intenta decidir com podria treure més profit. Sobtadament, tota
l’escena s’atura i Cristian, el germà més petit, l’il·luminen i comença la seva
reflexió en veu alta mentre intenta decidir de quina manera pot treure més
profit).
(Mentre mira al
seu iaio, amb un to maquiavèl·lic ) Ja era hora que el
iaio es jubilés!!! Una mica més i ens enterra tots abans de plegar...!!! Però,
ben mirat, pot ser que no sigui tan bo, ja que pareix que s’han acabat les
ajudes (amb un amable, com de xiquet): iaio em fan falta diners per anar
aquí, iaio em fan falta diners per anar allà, oh iaio! M’encanten aquestes
sabatilles... però bé, tard o prompte la mòmia s’havia de jubilar. Suposo que
podré treure un bon benefici de la jubilació, ja que els meus germans grans
saben que jo sempre, sempre i sempre he sigut el seu preferit!! (amb un to
malèfic) ja, ja ja!!! Però, he de pensar ràpidament (ara s’apropa i dirigeix la mirada cap a els seus
germans). El meu germà gran farà el que li digui la meua (irònicament)
cunyada estimada i, per tant, voldran que el bar no es vengui. La meva germana,
que sempre ha sigut la (irònicament) “perfecta” de la família és evident
que el voldrà vendre... Però jo... Què vull jo?? Hem de ser sincers amb un
mateix... treballar no és el meu... si pogués treure diners cada mes sense
treballar... però no, no els meus germans no són tant tontos com el iaio... a
ells no els puc enganyar tan fàcilment... per tant, i si dono suport a la meva
germana??? Estaria bé vendre el restaurant i llestos!! (s’espolsa les mans)
Però què deuen pensar estos ara??? Va! Si total, tothom pensa que sóc un cas
perdut... I la veritat, tenen raó. Per tant, millor voto de vendre el
restaurant aquest estiu, ja que m’aniria
la mar de bé anar al Carib a passar uns dies... oh tant que sí (amb un crit
de felicitat. Es queda pensant amb el Carib amb la mirada perduda i cara de
felicitat. L’escena torna a la seva normalitat i s’encenen els llums).
