La vida de les trenes

Tots la contemplaven mentre

ella, com sempre  animada,

somreia i passejava

per un graciós paisatge.

Les seves boniques trenes

causaven devoció

tots els homes la miraven

amb estupefacció.

Un dia la van caçar

i ningú la mirà més

si sense voler passà,

entre dames, una més.

Ella, les belles trenes

consternada s'arreglava,

interrogant a les llàgrimes

perquè ningú la mirava.

Un dia va explotar

però, abans, deixà

amb una apenada nota

l’última gran esperança.