Aiiii.... La Neu!!!

La meitat dels meus amics estaven atrapats. El cotxe havia quedat en un angle estrany i no podien obrir la porta; van tenir que sortir com va poder per la porta del pilot. Jo, mentrestant, m’estava fumant una cigarreta tot nerviós pensant en el pixapí odiós que havia provocat això... I el millor! Havia marxat sense ni preguntar-nos tampoc si estàvem bé. Tots estàvem gelats, i no teníem menjar, sort que hi havia neu per a dóna i vendre!! Feia estona que estàvem esperant que arribés la grua, però en tanta neu... Impossible. Sort que al cap d’estar una estona esperant va venir un veí del poble amb una corda i cadenes. Finalment, ens va poder rescatar. Déu n’hi do ensurt! Lliçó: sempre que vagis a la neu cadenes, menjar i corda per poder estirar. Però, sobretot, no tornar a fer cas d’un pixapí.